El món de el cinema ha tractat durant anys infinitat de temes i entre ells, òbviament, ha estat la prostitució. Fora d'aquest tipus d'històries que han tractat aquesta professió com una cosa fosc ple de màfies, que òbviament ha existit, existeix i existirà, ens agradaria esmentar algunes pel·lícules que van mostrar aquest món d'una manera més amable, de dones que realitzaven aquesta professió sense cap tipus de coacció i amb plena llibertat.
Esmorzar amb diamants
Per a nosaltres, el més fidel reflex d'una prostituta de luxe al cinema és "Esmorzar amb Diamants", traducció espanyola d'un títol que hauria d'haver estat en realitat "Esmorzar a Tifannys 's", la famosa joieria novaiorquesa que es troba a la famosa cinquena avinguda, just davant de Central Park. Si bé en la pel·lícula no deixa clar que la protagonista, protagonitzada per Audrey Hepburn, és una prostituta de luxe, l'autor Truman Capote no va amb embuts en la seva novel·la. Holly viu de nit, no se li coneix ocupació i amb el seu encant s'envolta d'homes rics que paguen les seves despeses a canvi d'una trobada romàntic que ella, en teoria, esquiva amb habilitat. Eren anys difícils amb la censura i Blake Edwards havia de endolcir la història i clar, fer que Audrey protagonitzés un paper de escort no quedava bé. És per això que de forma molt elegant, van deixar a la interpretació de cada un a que es dedicava realment la fràgil protagonista de l'film. De fet, el mèrit dels creadors d'aquesta pel·lícula és precisament haver colat a la censura de l'època a dos personatges que viuen de la prostitució perquè fins al protagonista masculí interpretat per George Peppard és en realitat un Gigoló que viu d'una adinerada senyora.
Irma la dolça
"Esmorzar amb Diamants" es va rodar el 1961 i dos anys més tard es va estrenar una altra obra mestra de cinema, "Irma la Dulce". En aquest cas no es disfressa en absolut la professió de la protagonista, Shirley MacLaine, una prostituta a París. I en aquest cas sí que hi ha "xulos" que viuen d'aquestes noies, però com en tota pel·lícula de Billy Wilder, es desdramatitza als personatges i aquests són simpàtics malfactors que demanen la seva abusiva part a les prostitutes a canvi de la seva protecció. Més enllà que no té res de comicitat aquest tipus de tractes, la pel·lícula és brillant i un es parteix de riure amb les peripècies d'l'incorruptible policia convertit en xulo que fa per intentar fer desistir a la noia perquè deixi la professió. Un dels millors papers de la seva carrera per Jack Lemmon.
Belle de jour
Seguim en la mateixa dècada fins a l'any 1967, però ens vam traslladar a Europa, concretament a França amb un director espanyol, Luis Buñuel i un mite francès, Catherine Deneuve. El títol "Bella de dia" és un joc de paraules en francès, ja que en aquest idioma "Bella de nit" significa prostituta. Séverine és una dona de bona família casada amb un metge de què està enamorada però amb amb el que no manté relacions íntimes. El seu cap és plena de pensaments i fantasies eròtiques fins que un dia va a una casa de cites i comença a oferir serveis de companyia mentre es manté casta en el seu matrimoni. No necessita econòmicament fer-ho doncs el seu marit li proveeix de tots els capricis que vol, però és precisament això que la subjuga. L'opressió a la qual ha estat sotmesa tota la seva vida, el porta a ser una prostituta per alliberar-se d'això i li encanta fer-ho doncs li encanta sentir-posseïda, dominada. És una obra complexa, típic en les obres de el director aragonès però es tracta com les dues pel·lícules anteriors, d'una autèntica obra mestra.
I ho deixem aquí de moment, en el nostre proper article parlarem més d'escorts i el cinema. Anirem directament als 90 's amb la imperdible "Pretty Woman" (perfecte exemple de les escorts d'avui dia), a l'impressionant Patricia Arquette com a prostituta a "Amor a boca de canó", una de les primeres pel·lícules que ja apareix el terme escort que és "Chloe" i una pel·lícula que va tenir una gran repercussió com "Jove i bonica", de nou en el cinema francès.