Ho sabem, a hores d'ara de l'Covid-19 justament no podem gaudir de la nit de Madrid però no està de més que coses es poden fer quan tot això passi que no són poques. Aquest serà el primer article de diversos sobre l'oci adult de les nits de Madrid, un simple repàs del que ens ofereix aquesta gran ciutat com és Madrid.
La vida nocturna de Madrid no va néixer amb la Moguda, per molt que la malenconia d'una generació pugui haver fet creure que si. La vida nocturna de Madrid va existir sempre. I sempre va ser variada. El més bohemi i el més elitista sempre va poder trobar a les nits de Madrid un local, una sala de ball, una taverna, un cocteleria, un restaurant o una discoteca del seu grat. Hi ha novel·les que ho testifiquen. I cròniques periodístiques. I dibuixos i quadres. Salvador Dalí, per exemple, va realitzar a principis dels anys vint de l'passat segle una sèrie de dibuixos en què es plasmava l'ambient nocturn de les tavernes i cafès madrilenys de l'època.
És a dir: que abans que Pedro Almodóvar i Fabio McNamara pugessin als escenaris a cantar Vaig a ser mare o Gran Ganga o que en l'escenari de l'Rock-Ona es succeïssin una interminable llista de grups musicals amb aspiracions d'eternitat i estètica portada de barris londinencs, en les nits de Madrid ja es podien visitar molts llocs per passar-ho bé i extreure a la llimona de la nit fins al seu últim suc. Que l'hi preguntin, si no, a l'ànima eterna d'Ava Gardner. Hi ha qui diu que encara ressona per algun carrer de Madrid el ressò del riure libèrrima, luxuriosa i beoda d'aquella bellíssima dona que va fer paladejar el gust de la gelosia a el mateix Sinatra.
Localitzar el ressò del riure d'Ava, però, no és senzill. I és que l'aldarull festiu que, a l'arribar la nit, s'apodera dels carrers de Madrid ho posa molt difícil. Com totes les grans ciutats de l'món, Madrid no dorm. O dorm el mínim que pot. Potser en cap altra ciutat d'Europa es gaudeix tant de la nit com es fa a Madrid. Per això segurament, i amb tota justícia, la hi crida "Capital Europea de la Nit". Perquè poques ciutats tenen l'oferta d'oci nocturn que té Madrid. Variada i variada, feta per a tots els paladars i totes les edats, la vida nocturna madrilenya es torna pur batec i pura vitalitat en zones d'oci com ara Princesa, La Latina, Chueca, Malasaña, el Madrid de les Lletres, Lavapiés o el mateix barri de Salamanca.
Si al barri de Salamanca pots trobar alguns dels locals més elitistes de la capital d'Espanya i discoteques o disc-bars de el prestigi de Serrano 41 o The Office; a Lavapiés pots gaudir d'una experiència multicultural i multiètnica. Un sopar libanesa, marroquina, hindú, siriana, egípcia, senegalesa, llatina, etc. pot servir per donar els primers passos per la sendera d'una nit que pot ser molt llarga i que pot estirar fins a l'alba per defallir, tranquil·lament, davant d'una tassa de cafè amb xurros.
La vida nocturna a Madrid pot portar-nos a recórrer, entre locals com poden ser el Cafè Central, el Populart, el Cardamom o el fídula, els carrers majoritàriament de vianants de l'anomenat Madrid de les Lletres, el barri en el qual van viure en el seu moment escriptors de la talla de Lope de Vega, Quevedo, Cervantes o Góngora. En aquests carrers, que mantenen encara l'aroma estilístic que van tenir durant el Segle d'Or, poden trobar-se un sens fi de fondes i tavernes tradicionals i locals en què gaudir de fantàstiques sessions de jazz, soul, blues, flamenc i altres músiques.
De moment per avui ja hem fet una petita introducció a la nit de Madrid, on els canalles la prenen presa i treuen tot el seu suc. Aviat, una miqueta més ... Mentrestant pots contemplar les belles prostitutes de luxe del nostre aparador, són belles, són morboses, són divertides i quan passi la pandèmia estaran llestes per follar de nou. Que temps aquells que els amants d'escorts es evadien de la seva rutina i s'endinsaven al plaent món de pecat, però tornaran i el gaudi d'aquests immensos i enormes pit tornaran a el paladar dels homes més ardents.