Primer va ser un home de Terol. Després, després, un d'un poble de Palència. Com un lent degoteig, van anar arribant a diferents comissaries de Policia i casernes de la Guàrdia Civil de diverses parts del territori espanyol denúncies d'usuaris de la web de contactes sexuals Pasion.com que deien haver estat víctimes de xantatge sexual.
Arran d'aquestes denúncies, les investigacions dels cossos policials van permetre descobrir que al voltant de 4.000 homes de diferents parts del territori espanyol havien estat víctimes de xantatge amb més o menys èxit per diversos grups de delinqüents que, relativament relacionats entre si, operaven des de la ciutat de València.
Així es practicava la sextorsió
Les investigacions policials van permetre descobrir que el mètode d'extorsió sexual utilitzat per aquests delinqüents era molt senzill. El seu primer pas consistia a publicar un anunci fals en Pasion.com. Aquest web de contactes és una pàgina de referència per a tots els consumidors de país. Al costat de plataformes com Nuevoloquo, Slumi, Mileroticos o Hotter, Pasion.com es revela, gràcies al seu ampli catàleg de categories ia la utilitat dels seus filtres (que faciliten als seus usuaris la recerca de la noia que millor s'adapti als seus gustos) , com una de les webs de contactes més populars entre els puteros del nostre país. Per això, i segurament també pel senzill que resulta publicar un anunci en ella, els organitzadors de la trama de sextorsió la van utilitzar per publicar els seus "anuncis esquer".
Un cop publicats aquests anuncis, els xantatgistes sexuals només havien d'esperar a que els seus potencials víctimes contactessin amb la "noia" anunciada. Establert aquest contacte, i sabut ja el número de telèfon de la víctima, podia iniciar-se la fase de xantatge pròpiament dita.
Per realitzar l'extorsió sexual, els delinqüents, bé fora mitjançant WhatsApp, bé mitjançant trucada telefònica, amenaçaven les seves víctimes de dues maneres diferents. En alguns casos, les amenaces consistien en dir a les víctimes que s'informaria als seus familiars que ells eren usuaris de serveis de prostitució. De que eren puteros. En d'altres, l'amenaça tenia un component físic. La no entrega de diners suposaria arriscar-se, per exemple, a rebre una pallissa.
Moltes vícitimas, davant d'aquestes amenaces, decidien cedir a l'xantatge sexual. Això els permetia descobrir que aquest xantatge, en lloc de finalitzar, s'intensificava. És a dir: els extorsionadors demanaven més diners després de noves amenaces. Va ser precisament la por a romandre esclaus d'una destructiva i inacabable espiral d'extorsió el que va fer que algunes víctimes (entre les que arribaven a trobar-futbolistes de cert renom) decidissin acudir als cossos policials a posar la preceptiva denúncia.
Com hem indicat anteriorment, els Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat van descobrir l'existència a València de diversos grups de delinqüents dedicats a la sextorsió. Connectats entre ells en major o menor grau, tots ells utilitzaven la figura de les "mules" per fer efectius els pagaments derivats de l'extorsió sexual. Aquestes "mules" no eren altra cosa que persones sorgides de el món de la indigència d'un barri molt concret de València i que, a canvi de diners, prestaven el seu nom perquè aquest figurés com a titular d'aquells comptes bancaris en què les víctimes havien de ingressar els diners que se'ls havia sol·licitat.
Nous i recents casos d'extorsió sexual
Aquest cas de xantatge sexual va ser conegut a tot Espanya gràcies a les informacions publicades per diferents portals de notícies de país. En diaris digitals com 20minutos.es, elconfidencial.com, elmundo.es, libertaddigital.com, heraldo.es, elpais.com, lavanguardia.com o huffingtonpost.es, entre d'altres, van aparèixer notícies, més o menys extenses, referents a aquest cas.
Alguns d'aquests portals de notícies van fer referència també a un nou cas de sextorsió conegut fa tot just uns mesos.
Va ser en septiembe de 2020 quan, després d'una investigació duta a terme pel Cos Nacional de Policia i pels Mossos d'Esquadra, quatre persones (dues a Granada, una a València i una altra a Marbella) van ser detingudes per realitzar activitats relacionades amb la extorsió sexual.
El cas, en aquesta ocasió, afectava 22 víctimes. Totes elles ho eren a causa de el mateix modus operandi. També aquí, com en el cas anteriorment citat, els xantatgistes utilitzaven anuncis falsos inserits en diversos i populars directoris online d'anuncis de putes perquè, servint d'esquer, atraguessin a les potencials víctimes.
Un cop localitzades les víctimes, els xantatgistes es feien passar per sicaris que, a sou de proxenetes, amenaçaven físicament a les víctimes per, així, "castigar" per haver molestat als seus "protegides" fent-los perdre el temps i sense contractar els seus serveis. Per reforçar aquesta amenaça, els delinqüents enviaven imatges en què es mostraven a persones que, amb caputxa, exhibien armes de foc.
El control personal dels anuncis, garantia de seguretat
El degoteig de notícies que han fet referència a aquests casos d'extorsió eròtica no beneficia de cap manera a les webs d'anuncis de contactes. Els usuaris de les mateixes poden pensar que no són segures i que els continguts de les mateixes no són de fiar. Per fortuna per a estes, les estadístiques ens parlen de fins a quin punt és útil per a un client de la prostitució recórrer-hi a l'hora d'aconseguir una cita amb una lumi del seu gust. Només cal llegir els fòrums d'puters per comprovar-ho. Sens dubte, els casos en què el intentar contactar amb una professional de l'sexe que acaben convertint-se en un cas de sextorsió són els mínims. Per fortuna tant per als usuaris com per a les professionals de l'plaer, aquests casos són pocs.
Això vol dir que els clients dels anuncis en línia de prostitució han de despreocupar completament de el risc de patir algun tipus de xantatge sexual? No Però sí que vol dir que els puteros, a l'hora de bussejar en un web de cites per trobar una noia de companyia amb la qual tenir una cita sexual, han de buscar un site en què hi hagi un cert control sobre la veracitat de les anuncis que en ell es publiquen com és el cas de GirlsBCN. I aquest control, finalment, si es volen tenir les màximes garanties, ha de ser un control de caràcter personal. És a dir: que en aquesta web hi ha d'haver una persona o equip de persones que vetllin per la fiabilitat dels anuncis i per la seva veracitat.
La diferència entre un directori en línia de prostitutes de luxe de qualitat i una simple pàgina d'anuncis de putes rau precisament aquí, en aquest control. En la seva exhaustivitat. Pel estricte dels filtres que han de passar-se per poder publicar un anunci.
Cal reconèixer que les pàgines que permeten la publicació i autogestió dels seus anuncis per part de la mateixa anunciant gaudeixen de la virtut de l'agilitat i la rapidesa amb la qual es pot publicar un anunci. Els filtres amb prou feines existeixen i això permet la publicació ràpida d'un anunci. Però aquesta rapidesa, a el mateix temps, juga en contra de la fiabilitat d'aquest anunci.
Hi ha moltes anunciants que aprofiten aquest sistema per publicar diversos perfils en una mateixa web. N'hi ha, també, que utilitzen aquesta llibertat a l'hora de gestionar els seus propis anuncis per publicar anuncis en què les fotos que es mostren no són les d'elles, sinó les de noies més atractives, provocatives, sexis o guapes. En casos com els que hem citat en aquest post, la possibilitat de publicar un anunci sense cap control o amb el mínim control possibilita el que es puguin donar casos de sextorsió.
Com hem indicat anteriorment, hi ha una forma de reduir aquestes possibilitats a l'màxim: realitzar un control personal dels anuncis. Que hi hagi una persona o equip de persones que s'encarreguin de verificar fins a quin punt les fotos que les anunciants envien es corresponen amb elles i fins a quin punt el seu aspecte real es correspon amb el que mostren en les fotos del seu anunci.
Només extremant els filtres de cribratge i realitzant certes tasques bàsiques de comprovació es pot garantir aquesta fiabilitat que, directament, redunda sobre la seguretat que pot sentir l'usuari d'una web de contactes eròtics a el fer ús d'ella.
El control personal dels anuncis que intenten publicar en un web d'anuncis de escorts és, finalment, la major garantia de la seva qualitat. És ell el que permet als seus usuaris confiar en trobar en la seva cita única i exclusivament a la noia que han triat i és ell, també, el que redueix a el màxim la possibilitat de ser víctima d'un cas d'extorsió sexual.
Un directori en línia de qualitat d'anuncis de prostitutes o escorts ho és precisament per això: per l'exhaustivitat d'aquest control. Gràcies a ell, els seus usuaris poden sentir-se segurs i confiats i poden contactar amb la noia que s'emmotlli als seus gustos sabent que serà amb ella amb la qual es citi i reduint a l'mínim les possibilitats de convertir-se en víctima de sextorsió.
