Tots els clients de la prostitució a Espanya la coneixen. No en va, el seu nom figura en els primers llocs entre les webs de cites i de contactes sexuals del nostre país. Estem parlant d'Pasion.com, una plataforma la facilitat de recerca i el fet d'oferir una àmplia gamma de categories de recerca li han permès col·locar-se en el top ten de les pàgines espanyoles d'anuncis de prostitutes.
Cada dia són milers els usuaris que treuen el cap a Pasion.com per buscar una persona amb la qual contactar per mantenir relacions sexuals a canvi de diners, i això parla de la potència de el lloc dins del seu sector. En els últims temps, però, hi ha hagut usuaris de Pasion.com que han tingut problemes. Greus problemes. Contactar amb el que semblava ser una anunciant del web els va fer convertir-se en víctima del que es coneix amb el nom de sextorsió.
Són molts els mitjans de comunicació que, en un moment o altre, han citat durant els últims mesos els casos de xantatge sexual associats a l'ús de Pasión.com. Els principals portals de notícies de país (elmundo.es, libertaddigital.com, 20minutos.es, elconfidencial.com, lavanguardia.com, heraldo.es, huffingtonpost.es, elpais.com, etc.) han fet referència a les diferents trames d'extorsió sexual que, operant des de diversos punts geogràfics de país però principalment des de València, han realitzat una campanya de sextorsió massiva amb milers de damnificats.
Els portals de notícies han destacat com les denúncies dels casos d'extorsió eròtica s'anaven realitzant, una per una, en diferents ciutats de país. Es va denunciar algun cas a Terol, algun altre a Palència, també a Saragossa ... Arran d'aquestes denúncies van ser sorgint més. Això va fer pensar als Cossos i Forces de Seguretat de l'Estat que després de tots aquests casos existia una trama especialitzada en la sextorsió que utilitzava els anuncis de la pàgina Pasion.com com a esquer.
El sistema de la sextorsió
Les denúncies realitzades per les víctimes revelaven un mètode senzill de xantatge. Els delinqüents inserien anuncis falsos en l'esmentada plataforma de cites i, gràcies a ells, obtenien els números de telèfon de les seves víctimes. Una vegada que tenien aquests números de clients, els xantatgistes sexuals amenaçaven als usuaris extorsionats bé mitjançant llamamdas telefòniques, bé a través de WhatsApp.
Les amenaces utilitzades pels delinqüents eren de dos tipus: revelar als familiars dels usuaris de Pasión.com que els mateixos eren clients de la prostitució o amenaçar-los físicament. Si volien evitar els dos extrems, els extorsionats havien de pagar certa quantitat de diners.
Una de les característiques més destacades de l'modus operandi dels extorsionadors sexuals era que l'extorsió no acostumava a finalitzar amb un sol pagament, sinó que les reclamacions de diners s'anaven repetint periòdicament i, en la majoria dels casos, s'anava incrementant la quantitat reclamada. Va ser aquesta situació la que va fer que algunes de les persones xantatge, temoroses d'entrar en una espiral d'extorsió sense fi, decidissin posar la seva situació en coneixement de la Guàrdia Civil.
Després de les seves investigacions, els cossos policials van descobrir l'existència de diversos grups de xantatgistes sexuals. Connectats entre ells per llaços més o menys estrets, aquests grups, que havien realitzat una campanya de sextorsió massiva per diverses zones del territori nacional, operaven des de València.
Per recollir els diners dels seus extorsions, el grup utilitzava la figura de les "mules", persones que oferien els seus noms per obrir comptes bancaris. Era en aquests comptes bancaris en què les víctimes de l'xantatge sexual havien de dipositar els seus diners. La investigació duta a terme per la Guàrdia Civil va servir per revelar que les "mules" utilitzades pels xantatgistes eren totes elles persones indigents d'una zona molt delimitada de la capital valenciana.
Altres casos de xantatge sexual a Espanya
Però el de València no ha estat l'únic cas de sextorsió que s'ha destapat a Espanya. Al setembre de 2020, per exemple, dues persones a Granada, una altra a València i una quarta a Marbella van ser detingudes, després d'una tasca d'investigació duia a terme per la Policia Nacional i els Mossos d'Esquadra, per realitzar pràctiques de xantatge eròtic.
En aquest cas, que afectava 22 víctimes, els xantatgistes, després de publicar anuncis falsos en alguna plataforma de contactes eròtics, es feien passar per sicaris relacionats amb xarxes de proxenetes. A l'contactar amb les seves víctimes, aquests delinqüents les amenaçaven físicament per haver molestat a les suposades prostitutes anunciades sense haver contractat els seus serveis. En aquest cas, els xantatgistes reforçaven les seves amenaces enviant les seves víctimes fotos o vídeos en què apareixien persones encaputxades que lluïen armes de foc.
Il control personal en els anuncis de prostitució
El coneixement dels diversos casos de sextorsió esmentats en aquest article ha fet que molts usuaris de directoris en línia de prostitució es preguntin fins a quin punt és segur utilitzar segons quines webs d'anuncis de prostitutes. És segur, es pregunten, utilitzar Pasion.com o webs semblants a ella? És segur recórrer a pàgines com Mileroticos.com, Slumi.com, Hott.es o Nuevoloquo.com per contactar amb una prostituta i contractar els seus serveis?
El fet que siguin molts els usuaris que diàriament utilitzen aquestes webs per contactar amb els seus lumis sense per això haver cap problema podria convidar-nos a contestar a les anteriors preguntes amb un sí sense reserves, però els casos de sextorsió citats hi són i el risc de convertir-se en víctima de xantatge sexual a l'contactar amb l'anunciant de segons quines pàgines, també.
Aquest risc, de fet, està associat íntima i directament a mètode de funcionament de moltes de les webs de contacte. Per què? Perquè en moltes d'elles no hi ha un control estricte sobre els anuncis que es publiquen en elles. En aquests directoris de putes online són les mateixes anunciants les que gestionen la publicació dels seus anuncis. La dita publicació es realitza de forma automàtica, sense que hi hagi control personal algun. Això, lògicament, possibilita la inserció en el directori en qüestió d'anuncis falsos.
Els motius que pot portar a una persona a publicar un anunci fals en un web de cites amb prostitutes poden ser molt variats. En la major part dels casos, l'anunci és d'una lumi real que col·loca fotos falses per atraure més clients. En d'altres, com hem vist, el motiu és clarament delictiu: l'anunci compleix únicament la funció de servir d'esquer per atraure potencials víctimes de sextorsió.
És per això que el major indicatiu que un usuari d'aquest típus de pàgines pot observar a l'hora de saber fins a quin punt pot sentir-se segur a l'usar una o altra web és el de saber si en elles hi ha un control personal dels anuncis. En aquest sentit, hi ha una tasca insubstituïble i fonamental: la de l'professional encarregat de controlar tots els anuncis que es publiquen al web i la veracitat o no tant d'ells com del seu contingut. La tasca d'aquest professional és bàsica per donar seguretat a l'usuari d'una web. Dit professional s'encarrega de comprovar que els anuncis corresponen a noies reals i que aquestes noies són, efectivament, les que apareixen en les fotos dels anuncis.
Un directori en línia de qualitat d'anuncis de prostitutes o escorts ho és precisament per això: per l'exhaustivitat d'aquest control. Gràcies a ell, els seus usuaris poden sentir-se segurs i confiats i poden contactar amb la noia que s'emmotlli als seus gustos sabent que serà amb ella amb la qual es citi i reduint a l'mínim les possibilitats de convertir-se en víctima de sextorsió.
