Els que em van conèixer de jove saben que era un romàntic i, a més, molt enamoradís. Creia en això de la mitja taronja i la creia trobar en cadascuna de les noies amb les que establia algun tipus d'amistat. Amb qualsevol d'elles em veia compartint tots els dies de la meva vida. Podria fer una llarga llista ara mateix amb els noms de tots els meus amors platònics, però te'ls vaig a guardar. I és que, en definitiva, totes aquelles noies de les que vaig arribar a enamorar van ser simple i planerament això: amors platònics. Amb algunes ni tan sols vaig arribar a declarar-me. Em va faltar valor. D'altres només em vaig emportar un no per resposta i el típic i fotut "t'estimo com amic però res més", que ve a ser la manera suau de dir "ni farta de vi follaría amb tu". Però tot arriba. Fins als més maldestres fan de tant en tant una diana jugant als dards i la meva es va cridar Elena.
Elena no em va dir no. A canvi, es va lliurar joiosament a l'sexe impedint, així, que la meva virginitat es prolongués per un temps que jo començava a creure que seria inacabable. Vam tenir un festeig com el de tantes i tantes parelles. A el principi follábamos en qualsevol lloc: en una habitació per hores, al sofà de casa dels seus pares, al cotxe, al mig de camp, a la platja, en un vestidor d'El Corte Inglés ... Fins i tot en un lavabo d' un centre comercial vam arribar a follar. Semblàvem 2 posseïts. D'Elena em tornaven boig, sobretot, els seus pits. Més ben dit: els seus mugrons. Perquè els pits d'Elena, tot sigui dit, no eren grans, però els seus mugrons eren un escàndol. Crec que hi ha diamants menys durs que aquelles dues guindes morades que coronaven els pits d'Elena. Poques coses em posaven més palote que sentir entre els llavis. I ella, no ho dic per presumir sinó perquè era així, es tornava boja de plaer quan jo els llepava i mossegava.
Després, com totes les parelles, sentim com poc a poc aquella passió es va anar aplacant. Llavors ja estàvem casats i, sincerament, jo em sentia l'home més feliç de món. Tan feliç que, per no necessitar, no necessitava més que anar de casa a la feina i de la feina a casa. Allò ja em donava. Renunciava a quedar amb els amics, a les copes amb els companys i, per sobre de tot, a tenir la possibilitat de conèixer a altres dones.
Elena em deia que això no estava bé, que no era bo, que calia oxigenar la relació. I és que ella no havia renunciat ni a quedar amb les amigues, ni a sortir de copes amb les companyes i companys de l'bufet d'advocats en què treballava ni, per descomptat, a conèixer altres homes. Entre aquells homes va estar Joan. Joan, que no tenia res especialment destacable (al menys a la vista), va acabar convertint-se en el seu segon marit. Això, és clar, després d'finalitzés el nostre tempestuós procés de divorci.
Els avantatges de follar amb putes
No encaixi bé que Elena em deixés. Ni tan sols el vaig veure venir. Jo vivia feliç, submergit en el meu bombolla emocional, i ni tan sols vaig atendre als senyals que ella m'anava enviant. Per això, quan ens vam separar, em vaig enfonsar en una depressió de cavall de la qual només vaig començar a sortir quan Jaume, amic de tota la vida, es va obstinar a rescatar-me. Ell em va arrencar d'un tancament gairebé cartoixà. Ell em va tornar a l'frenesí dels bars i la vida pública. Ell em va fer companyia quan tot semblava enfonsar-se. Ell em va fer veure que el món no acabava en Elena, que havia tot un univers de dones que estaven més enllà de l'encís afrodisíac de les seves durs mugrons i que moltes d'aquestes dones estaven esperant que jo m'acostés a elles per, si més no, gaudir una miqueta de la vida.
En aquest aspecte concret de l'operació rescat que el meu amic Jaume havia dissenyat per a mi jo no estava d'el tot d'acord. Cap dona anava a tornar a jugar amb els meus sentiments, li vaig dir. Aquesta era la meva posició i d'ella no em mouria.
- I qui parla de sentiments? - em va dir-. Parlo de follar. Més concretament: parlo de follar amb professionals de l'sexe.
Em va costar comprendre a la primera (o no vaig voler fer-ho) que Jaume em parlava d'anar de putes.
- Va, home, Jaume. De putes ... Això és molt fred.
- Tu no trobes a faltar follar?
Li anava a dir que sí, que trobava a faltar follar, però follar amb Elena. Si no ho vaig dir va ser per pudor i també, una mica, perquè no era de el tot cert. Sense anar més lluny, no feia ni dos dies que me l'havia pelat bé pelada somiant amb el cul de la veïna de el segon, una joveneta que cada dia sortia a fer footing i que tenia unes corbes que, certament, treien l'alè.
La primavera era a la volta de la cantonada i el meu cos ho notava. La meva polla volia marxa i, què cony, els arguments de Jaume a l'hora de defensar el sexe amb lumis eren demolidors.
- Quantes vegades folla al mes una parella normal i amb anys de casats a l'esquena? Quant pagues a el mes d'hipoteca? Quant costa contractar els serveis d'una bona puta? ¿No és millor canviar d'amant cada dos per tres que follar una i altra vegada amb la mateixa tia? Oblida't de romanticismes i veu al pràctic. Les putes no et controlen l'horari ni et fan anar a comprar ni t'obliguen a canviar la decoració de el pis cada dos per tres ni et donen la tabarra amb les seves preocupacions ni et diuen avui no, afecte, que estic cansada. Les putes compleixen. Sempre. I sempre et deixen les pilotes ben buides.
Escoltant aquells arguments, era difícil no pensar que havia arribat l'hora de deixar de banda les meves ñoñeces romàntiques. I això va ser el que vaig fer. Jaume, que es em va desvetllar com un experimentat puter, em va recomanar un directori en línia. "En ell", em va dir, "podràs trobar a algunes de les millors prostitutes de luxe de Barcelona. Segur que trobes alguna que et recorda a Elena, encara que sigui vagament, però el meu consell és que busquis alguna cosa diferent, un tipus de dona que en el fons sempre t'hagi atret i amb la que t'agradaria enganxar un bon pols ".
La meva primera experiència amb una puta
I així ho vaig fer. Vaig visitar GirlsBCN, la millor web d'escorts de Barcelona que em va recomanar el meu amic Jaume i vaig sentir el vertigen de la indecisió. Totes estava bones. De fet, em pajeé un parell de vegades a causa de la pujada de testosterona que vaig experimentar a l'veure els cossos irresistibles d'aquelles lumis. Les havia de tots els tipus: altes, baixes, morenes, rosses, curvys, espigolades, llatines, brasileres, espanyoles russes ... I orientals. També les havia orientals. Una d'elles, Kyoto, tenia uns pechitos coronats per dos mugrons que em van recordar dolorosa i, a el mateix temps, joiosament, als d'Elena. I va ser a ella, saltant-me el consell de Jaume, a la qual vaig trucar per viure la meva primera experiència amb una puta.
Kyoto no feia sortides i cobrava 150 euros l'hora. La xuclava sense condó i deixava que se li correguessin a la cara. Amb un extra de 50, es deixava follar pel cul. Rebia als seus clients en el que ella definia en el seu anunci com un apartament cèntric, discret i molt acollidor. Certament ho era. Minimalista però còmode. En ell em vaig sentir molt a gust des del minut zero.
És clar que en això va tenir molt a veure l'estil i la sensualitat de Kyoto. De mare japonesa i pare europeu, Kyoto tenia l'atractiu irresistible que tenen moltes persones mestisses. Delicada i simpàtica, va fer que ràpidament perdés la vergonya i els nervis propis de qui se cita per primera vegada amb una puta. Follar amb Elena havia estat una cosa. Follar amb una professional de l'sexe com Kyoto, segurament seria una cosa molt diferent. I això, no vaig a negar-ho, m'imposava.
- Vine -em va dir Kyoto-. Anem una estona a la dutxa per anar-nos coneixent a poc a poc.
Em va ser despullant amb delicadesa, sense presses, mentre deixava en els meus llavis algun que altre petó. Els petons, a el principi, eren tímids, tot just un frec dels seus llavis. A poc a poc, però, van anar guanyant en intensitat. Arribat cert instant, quan ja estàvem completament nus, les nostres llengües es van travar en una mena de lluita que contrastava amb la delicadesa amb què les mans de Kyoto, ja sota el raig de la dutxa, anava recorrent el meu cos. Va acariciar suaument el meu pit, va fer el mateix amb els meus natges mentre estrenyia el seu ventre contra el meu i, finalment, va acariciar els meus pilotes i la meva polla, que es va posar dura com una pedra.
Lentament, amb una tovallola que desprenia un suau olor de roses, Kyoto va ser assecant cada centímetre del meu cos. Un cop sec de el tot, em va agafar de la mà i, després donar-me de nou un lleu petó als llavis, em va portar al llit. Es va estirar sobre ella i va deixar que jo l'acariciés i besés. Els meus llavis, atrets com per un imant, es van dedicar a petonejar els seus pits. La meva llengua, àvida, va llepar els seus mugrons, que es van endurir com solien endurir els d'Elena. El record va actuar negativament sobre mi. Vaig sentir com la meva polla es desinfla. Potser Jaume tenia raó quan em va dir que havia d'haver contractat els serveis d'una prostituta que no s'assemblés a Elena.
Kyoto, sàvia i intuïtiva, va intuir ràpidament que alguna cosa no anava com era degut. I com una gran professional de l'plaer, va actuar. Va abandonar l'actitud passiva de la dona que es deixa acariciar i va passar a l'atac. Van ser ara els seus llavis els que es van demorar, afectuosos, en els meus mugrons. Van ser ara les seves dents els qui ho rosegar. Va ser la seva llengua la qual va jugar amb el meu melic. Quan va arribar a la meva polla, jo ha havia recuperat l'erecció. Quan, lentament, la hi va ficar a la boca, vaig saber que estava començant la qual, sens dubte, havia de ser una de les millors mamades de les que havia gaudit en la meva vida.
El ritme de Kyoto a l'xarrupar-me era just el ritme necessari per excitar-sense per això precipitar l'orgasme. Podria haver estat així tres hores seguides. Aquella puteta d'aspecte juvenil i llengua golafre sabia quan havia de parar perquè no li omplís la boca de lefa. Vaig agrair aquelles parades que m'impedien escórrer no només pel plaer que m'estava proporcionant aquella supèrbia mamada, sinó també perquè aquelles pauses em permetia guardar forces per poder culminar el que, des que havia vist a Kyoto despullada a la dutxa, s'havia convertit en el meu objectiu principal en aquella cita: follármela pel cul.
Què em importaven 50 euros més? Mai havia practicat el grec amb Elena. Ni tan sols ens ho havíem plantejat mai, però ara, en companyia d'aquella puta de luxe oriental de Barcelona, em vaig adonar de fins a quin punt desitjava follar per la retambufa a una dona. L'hi vaig dir a Kyoto i ella, com si ho hagués estat esperant ( "com va a gaudir el meu culet amb aquesta polla dins!"), Va estendre cap a mi un pot de lubricant.
- Puc menjar-te'l abans? - li vaig preguntar.
- Per descomptat. És tot teu.
I, posant-se a quatre potes, em va oferir la seva culet perquè jo ho llepés. Em va agradar sentir com aquell foradet s'estremia quan la meva llengua ho acariciava. Amb cada un d'aquells sotracs semblava dir-me: aquí estic, esperant la teva polla, esperant que em folles bé.
Després llepar una estoneta i relaxar-lo acariciant amb un dels meus dits, vaig agafar una mica de lubricant i el vaig repartir bé repartit per la seva ojete. Després posar-me un condó, vaig agafar a Kyoto per les malucs i la vaig anar donant pel cul lentament. El plaer que vaig sentir a l'notar com la meva polla anava entrant en el seu cul és indescriptible. Vaig durar poc dins d'aquell meravellós culet asiàtic, no ens hem d'enganyar. Hiperexcitado com estava per la supèrbia mamada amb que m'havia obsequiat Kyoto, n'hi va haver prou uns pocs empentes entre les seves natges per sentir com els meus pilotes es contreien i la meva polla buidava dins el condó tota la seva beurada.
Vaig quedar sense alè, cap per amunt, estirat sobre el llit. Kyoto, somrient, va acariciar dolçament el meu pit i va deixar, de nou, un suau petó sobre els meus llavis. La seva sensualitat, sens dubte, era desbordant. I la seva amabilitat també.
- Si ho desitja -em va dir- pots dutxar-te de nou.
Ho vaig fer. Vaig agrair aquella dutxa. Amb ella s'anava no només la suor de l'coit. També es anaven els últims rastres de la meva carrincloneria romàntica. Estimar amb desesperació estava bé, però follar amb una professional de l'sexe, estava, sens dubte, molt millor. I era menys arriscat sentimentalment parlant. Des d'aquell dia en què follar amb Kyoto són moltes les putes amb les que m'he ficat al llit. Cadascuna amb les seves pròpies característiques i els seus propis encants. Cadascuna amb les seves virtuts com amants. Implicades, ardents, afectuoses, vicioses ... totes i cadascuna d'elles m'han donat el que els he demanat i m'han cobrat per això. Sense falsedats. Sense enganys. Sense donar opció a falses esperances. He gaudit amb totes elles i amb elles espero seguir gaudint mentre la meva polla tingui energia per posar-se dura. No li diré que no a l'amor si algun dia arriba. Però tampoc hi ha pressa.
