Tard o d'hora t'acabes trobant a algun. Només cal que portis uns anys en l'ofici perquè algun dia algú se't encoñe i se't presenti amb el conte que s'ha enamorat de tu i que et vol treure de puta.
A mi m'ho havien advertit quan em vaig ficar en això.
Vés amb compte, Laurita em va dir la senyora Àngela, que era la que portava l'agència de escorts en què vaig començar a treballar quan vaig arribar a Barcelona-. Els homes són així. A el principi molta parauleta i molta promesa però després res de res. El més bo ni et deixa respirar, sempre pendent del que fas perquè, és clar, no pot oblidar on et va conèixer ni pot oblidar el que eres. I el més dolent ... D'aquest millor no parlar. En començar, aconsegueix que et posis a treballar per a ell. Bonica manera aquesta de treure't de puta!
Sempre he tingut presents les paraules de la senyora Àngela. Bé, gairebé sempre. Un cop les vaig oblidar i maleïda l'hora en què ho vaig fer. Ricardo era bru de pell, alt, no massa corpulent però sí fibrós, amb el cabell negre, espès i arrissat i uns ulls que, encara que d'aparença tímida, eren pur foc.
La primera vegada que follem em vaig sentir molt afalagada. Per la meva experiència professional puc assegurar que eren ja molts els homes que havien passat per la meva llit, però cap havia mostrat desitjar-me tant com aquell client que, segons em va explicar després, m'havia seleccionat entre totes les altres noies de la pàgina en la que llavors m'anunciava perquè em semblava molt, però que molt, molt, a la qual havia estat el seu amor d'adolescència.
D'aquella noia, Ricardo no va aconseguir ni tan sols un mal rebolcada, 1 magreig, un d'aquests petons ximples que es donen en l'adolescència ... Tan sols va aconseguir, així m'ho va explicar, tenir un motiu per emborratxar de tant en tant amb la inexperiència de l'edat i per matar-se a palles.
Quan em va veure anunciada a GirlsBCN, va saber que havia de citar-se amb mi. Aquella podia ser una bona manera de treure aquella espineta. Jo anava a fer que, en certa mesura, els seus somnis de l'passat es fessin realitat.
Vam quedar en un apartament per hores de centre de la ciutat en què jo solia citar-me amb els meus clients. En aquella època només feia sortides i encara no m'havia decidit a convertir el meu pis en un acollidor i sensual apartament al de quedar amb ells. Em feia no sé què guanyar-me la vida follant al mateix llit en què després havia de dormir. El cas és que amb Ricardo vaig quedar en aquells cèntrics i molt apañaditos apartaments per hores.
Quan va arribar vaig veure que no anava a ser un client més. Hi ha un sisè sentit que t'avisa d'això. El meu, per això, només va funcionar a mitges. Vaig intuir que amb aquell client, per poc que m'ho currara, anava a repetir, però no vaig endevinar tots els problemes que s'anaven a derivar d'aquestes repeticions.
Ricardo es va revelar com un client atent, educat i, a més, com un més que notable follador. No és que la seva polla fos una d'aquestes polles de catàleg, no. No era massa gran. Tampoc era gruixuda. Estava en la justa mesura. No era un d'aquests cipotes que, quan els veus, et posen en estat d'alerta, però tampoc una d'aquestes titoles que, certament, i encara que de vegades diguem als homes això que la mida no importa, donen gairebé riure. Era una polla intermèdia, però Ricardo, això cal reconèixer, la sabia utilitzar bé. Tenia aguanti, el cabró. Això, i que, com he dit abans, estava bastant bo, va fer que em corregués en aquella primera cita.
Perquè sí: les prostitutes també ens correm amb els nostres clients. No sempre, és clar, però de tant en tant si. I, és clar, ho agraïm. Doble plaer amb el mateix pols: veure els angelets i ficar-se uns quants eurets per a la butxaca. Qui pot demanar més?
El cas és que, en aquella primera cita, Ricardo i jo vam quedar en taules o, el que és el mateix: ens follem bé follados l'un a l'altre. En aquella batalla de cossos nus no hi va haver vencedor ni hi va haver vençut. Em va agradar l'apassionada forma de mirar-me de Ricardo, la manera en què les seves mans es passejaven pel meu cos, les pausades i tranquil·les envestides a l'follar i el que renunciés a fer ús del grec, tot i que aquest figurava entre els meus serveis.
Hi ha clients que semblen portar-escrit al front: "vinc a follar-el cul". Entenc que el sexe anal els posi calents però, tanta, tanta obsessió amb això de fotre pompis, no sé. A vegades em pregunto si posats a follar, els donaria el mateix o no l'encastar-el cul d'un oncle. El forat, a la fi i al el cap, és igual que el d'una dona.
Jo incloc el grec entre els meus serveis sexuals per necessitats estrictament professionals. Sé que s'aconsegueixen més clients si et deixes petar el bullate que si mantens aquesta porta tancada. Per això ho faig, encara que si he de ser sincera, he de reconèixer que no m'agrada fer-ho. Poques vegades he aconseguit plaer per aquí. Per això vaig valorar positivament que Ricardo el obviés a la nostra cita. Sí li va agradar, per contra, que el cavalqués bé cavalcat. Volia veure la meva cara mentre follábamos, em va dir. Això també em va fer sentir afalagada. Encara no sabia que, a l'follar amb mi, li agradava mirar la meva cara per creure amb més facilitat que s'estava follant a la seva vella amiga de l'institut.
Aquella va ser la primera de moltes cites. A el principi, Ricardo em cridava cada quinze dies. Després, el ritme de les seves trucades va començar a fer-se setmanal. Em vaig sorprendre a mi mateixa esperant la seva trucada. Aquí haurien d'haver saltat les meves alarmes. Però no ho van fer. Ricardo, a la fi i al el cap, era el que es diu un client exemplar. Era net i educat, venia, pagava i, per més inri, em feia gaudir com una gossa. Ens conjuntábamos bé al llit. Fins i tot el sexe anal, que a la fi va arribar, era plaent amb ell. Em lubricaba bé i me la ficava amb molt de compte. Un cop enculada, els seus moviments eren molt suaus, gairebé com una carícia.
Qui va a desconfiar d'un client així? Per això vaig acceptar quedar amb ell per anar a cinema i sopar perdonant-li la tarifa que sòl cobrar per aquestes coses. La pols no ho vaig perdonar. Però no ho vaig perdonar aquest dia. La segona vegada que vam quedar per sopar vam anar a casa seva i allà, sí, li vaig regalar la pols. Més ben dit: les pólvores dels que gaudim aquella nit. Em vaig adonar que m'havia enamorat d'ell quan em vaig sentir llepant el seu semen i tragándome seva correguda.
Hi hauria d'haver posat en aquell moment terra pel mig. Però no ho vaig fer. El "podríem intentar-ho" no va trigar a arribar. I amb aquest "podríem intentar-ho", frases de l'estil de:
Jo guanyo bastant per viure els dos i si no, amb calma, sense presses, busques una altra feina que no tingui a veure amb això.
Quan et deixo i penso que després li vas a donar als altres el que m'has donat a mi em moro de gelosia.
Si el destí ens ha ajuntat és per alguna cosa.
I vaig caure en el parany. Vaig trucar a la pàgina i vaig demanar que desactivessin meu anunci. "Em retiro", els vaig dir. Em van felicitar i em van desitjar bona sort. Em van informar que em guardaven l'anunci per si em penedia i tornava a voler anunciar-me. M'hauria d'haver sonat a avís. Hi hauria d'haver sentit després d'aquell oferiment la veu de l'experiència. No ho vaig fer. Estava il·lusionada, enamorada, covada ... crida-com vulguis.
Me'n vaig anar a viure al seu pis. Follábamos com lleons i ho passàvem bé, però no vaig trigar a adonar-me que m'havia equivocat. Per començar, jo ja no guanyava els meus diners. No podia sortir, com abans, amb la meva targeta de crèdit, a fer que els datàfons de les botigues de moda de centre fessin fora fum. Per no poder, no podia ni posar-me segons quina roba que em posava abans. "Vas massa escotada". "Aquesta faldilla és molt curta". "Tampoc cal que et pintis tant, ara ja no has de conquerir a ningú". Ja no era una dona lliure. Sentia l'adoració de Ricardo però aquesta adoració es va convertir en una presó per a mi.
A el mes i mig estava fins al cony del seu control, de la seva gelosia, que es mostrés sempre davant meu com una mena de salvador que m'havia tret de la mala vida. Si hagués estat una mica menys educat m'hauria tirat a la cara, directament, que m'havia tret "de la riera". No ho va fer amb paraules, però ho feia amb cadascun dels seus gestos. Semblava que li devia la vida.
Per això vaig tallar en sec. Vaig recordar les paraules de la senyora Àngela i vaig prendre la decisió d'acabar amb la nostra insana relació. I vaig tornar a l'ofici, és clar. M'agrada ser escort. M'agrada guanyar-me els meus diners com a acompanyant sexual. I li ho vaig explicar com bonament vaig poder.
Ser puta -li vaig dir- no ha de ser sempre un càstig. A mi m'agrada ser escort. A mi m'agrada guanyar-me la vida així i no dependre de l'sou de cap oncle. Tampoc m'agrada estar vuit hores de caixera en un súper per portar-me un salari de merda a casa. Amb cinc pols em guanyo el que guanya una pobra caixera, m'entens? I ni tu ni ningú que em faci ullets em traurà d'això.
Vaig tenir sort. Ricardo no va ser un oncle obsessiu. No estava més tarat del que ho estem tots i totes. Es va resignar. Em va preguntar si podia seguir acudint a mi com a client. Li vaig dir que millor que no. "No creus que seria estrany seguir cardant l'un amb l'altre, però una altra vegada amb diners pel mig?", Li vaig preguntar. Em va reconèixer que sí, que seria una mica estrany. Trobem un últim pols de comiat (amb quina desesperació em va follar i li follar!), Vaig vessar unes quantes llàgrimes i ens acomiadem. No he tornat a veure. Altres companyes no tenen tanta sort. Per això, a les quals arriben noves, jo sempre els dic el que la senyora Àngela em va dir a mi:
Que no et engatusen, noia. Nosaltres som putes i ens agrada ser-ho, que no intentin canviar-te ... A no ser, és clar, que l'amor et faci canviar.
